Plató va fundar l'acadèmia al 387 aC als afores d'atenes.
Fou una institució on s'hi estudiaven diferents ciències, com astronomía o física, tot i que l'assignatura que s'estudiava més eren les matemàtiques, ja que Plató les hi donava molta importància.
Els filòsofs van seguir ensenyant filosofia platònica a Atenes, i cal esperar al 410 dC per veure restablerta l'Acadèmia com un centre del neoplatonisme que persistiria fins al 529 dC, quan l'emperador de Bizanci en va decretar el tencament
Aquesta institució va tenir tres grans períodes:
ACADÈMIA ANTIGA: fou la que fundà Plató i que continuà amb els seus deixebles després de la mort del mestre: Espeusip, Xenòcrates, Crates d'Atenes o Crantor de Sali. Altres acadèmics notables d'aquesta època foren Aristòtil, que després fundaria la seva pròpia escola al Liceu
ACADÈMIA MITJANA: l'acadèmia fou refundada cap al 244 aC representada per Arcesilau de Pítana. Sota la direcció d'Arcesilau, l'Acadèmia es va apuntar decididament a l'escepticisme, al mètode socràtic.
ACADÈMIA NOVA: Carnèades, el 155 aC, inicià la tercera fase, en la qual l'Acadèmia va romandre majoritàriament escèptica, negant la possibilitat de conèixer la veritat absoluta. L'Acadèmia va ser la primera gran institució educativa que procurà estudis organitzats i sistemàtics de l'antiguitat.
 |  |
|---|