La causa fonamental de l’aparició del moviment dels sofistes va ser l’evolució política de Grècia.
De manera molt esquemàtica es pot dir que, mentre els filòsofs presocràtics van orientar el seu pensament cap a l’especulació sobre la natura, els sofistes van obrir el camp de la filosofia als problemes antropològics, és a dir, la filosofia es va desplaçar de la physis al nomos, del cosmos a la polis.
Aleshores a Grècia va aparèixer l'educació organitzada en escoles, ja que els sofístes volien formar l'home públic perquè governés de la millor manera possible. Els sofistes, professionals de l'educació, eren professors que feien cursos de cultura general, i hi barrejaven coneixemants científics, matemàtics i geomètrics, astronòmics, històrics, sociològics i de la teoria jurídica.
SOFÍSTICA: "moviment cultural que es produí a Atenes (segle V aC) que es basava en l'habilitat dialèctica i en la venda de la cultura en canvi de resultats pràctics"
SOFISTES
Tots els sofistes, en general comparteixen diversos trets teòrics:
-
Un cert escepticisme tant religiós com filosòfic.
-
La defensa d’un relativisme cultural que posa en dubte l’existència de patrons absoluts de conducta.
-
Tenint en compte l'oposició entre natura i convenció social, alguns dels sofistes afirmen que l’única llei pròpiament natural és la llei del més fort.
-
Els fonaments de la polis i de la vida social no són naturals, sinó convencionals, sorgits d'un moviment social.
-
Reducció del coneixement a la opinió. Això els indueix a adoptar en molts casos una actitud antidogmàtica i a rebutjar la distinció entre essència i aparença: l’únic món real és el fenomènic.
-
Tots ells es dedicaven a l'ensenyament a canvi d'un remuneració, ja que consideren que aquest ofici és pròpiament un treball i no sols una obligació moral.
