PENSAMENT HEL·LENÍSTIC
ELS EPICURS
Volen donar resposta als problemes de la vida humana. L’esser humà vol ser feliç però primer a de saber que es la felicitat.
Per epicur la filosofia té tres branques: la canonica, la física i la ètica que es la més important perquè ens diu com ens em de comportar.
EL CONEIXEMENT O LA LOGICA
La lògica de epicur assegura que la veritat es penetrable i es basa en uns criteris de veritat. El primer afirma que la sensació no falla mai que es objectiva i veritable, el segon afirma que les sensacions acumulades a la memòria permeten l’anticipació i el tercer afirma que el plaer i el dolor permeten distingir l’esser del no esser, el be del mal, la veritat de la mentida.
LA FISICA O LA NATURA
Per Epicur la lògica, la física i l’ètica estan unides i a més són materialistes. Epicur no fa una física nova sino que utilitza la física dels antics. Afirma que els cossos existeixen igual que el vuit, que es un espai impalpable.
La realitat es infinita perquè hi ha molts cossos, alguns simples i altres compostos. Els àtoms són indivisibles perquè sinó es podria arribar al no esser cosa que es impossible. Les coses no provenen del no res, sino que varien segons la funció dels àtoms que es completament al atzar.
L’ÈTICA O LA RECERCA DE LA FELICITAT
L’univers es material i per tant l’esser humà nomes vol el plaer. Aquest plaer vol dir excencia de calor corporal i manca de pertorbacions de l’anima. Per tant l’esser humà a de rebutjar les opinions falses. Hi ha tres tipus de plaers. Els naturals i necessaris que ajuden a la conservació del individu, els naturals i els no necessaris que estan més refinats que els primers i els no naturals ni necessaris que estan relacionats amb el poder, la riquesa, l’honor. Epicur afirma que nomes s’han d’alimentar els primers. Per tant per ser feliç cal satisfer mesuradament i equilibradament les necessitats naturals. A més cada esser a de seguir el camí que el portarà a la felicitat es a dir a la ataràxia però per fer-ho primer cal ser autosuficient per aconseguir-ho cal viure retirat. L’Estat nomes s’ha d’encarregar de que els valors es compleixin. Epicur nomes aprecia la amistat perquè la defineix com la utilitat en grau màxim ja que permet que els individus es relacionin lliurament. El mal per Epicur es un patologia interna i per això cal una teràpia, el mal es sofriment i cal evitar-lo i el sofriment es deu a la por. A més afirma que l’home té por d’allò que desconeix que es deu i la por a morir. Afirma que no cal tenir por dels deus perquè no s’encarreguen de la vida humana. Per arribar ha ser feliç cal cultivar l’amistat i el benestar i contemplar la veritat. Per Epicur tot torna al principi. Aquesta veritat es l’única veritat que permet aconseguir l’esser humà la tranquil·litat i l’esperit. Per solucionar les pors hi han 4 remeis: la por als deus es soluciona pensant que no s’ocupen d’assumptes humans, la por a la mort pensant que mentre vivim no existeix i quan apareix ja no hi som, la por al destí es soluciona amb el dubte i la por als mals es soluciona evitant-los.
CONTINUITAT DE L’EPICUREISME
L’epicureisme va tenir mols seguidors sobretot a Roma, un dels filòsofs més important es Lucreci.
ELS ESTOICS
Sintetitza tot el pensament filosòfic antic, la lògica dels estoics prové dels resultats d’Aristotil, van desenvolupar la gramàtica i defensaven que la raó era el fonament de totes les coses. El logos o raó era còsmic, era l’anima del món i es manifestava a través del llenguatge. Això fa que el món sigui irracional per afecte immutable. No hi ha llibertat i qualsevol cosa a de seguir els desitjos de les lleis còsmiques. Com a conseqüència del esser humà per ser feliç a de obeir a la naturalesa. En els savis la vida emocional i la racional coincideixen. Els savis no desitgen res perquè dominen les seves passions i perquè viuen en austeritat.
Zenó de Cítion va fundar la seva pròpia escola i li va posar el nom d’Estoic perquè vivia en un pòrtic. L’estoïcisme va passar per 3 etapes ben diferenciades.
CONCEPCIÓ FÍSICA DEL MÓN
Seneca era determinisme i defensa que el cosmo es una unitat on tots els esser estan interconnectats. La física aporta el coneixement per superar les pors. Defensa la igualtat entre humans i esta en contra de la esclavitud i afirmava que la filosofia havia de permetre d’arribar a la felicitat.
LA MORAL ESTOICA
L’esser humà s’identifica amb el destí i l’anima amb l’anima còsmica. Aquesta anima es divina i dominant. Les coses són bones, dolentes o indiferents. Les coses bones o virtuts les tenen els savis i per arribar-hi si a de dedicar tota la vida. El savi ha arribat a un acord entre ell i la natura. Qui no signa aquest acord dona prioritat a les passions i el visis i s’acaba destruint.
Aquesta moral es va difondre en el món hel·lenístic i en el món romà va ser molt respectada.
L’IDEAL DE SAVI: LA RESIGNACIÓ
Per Sèneca l’objectiu de la filosofia es arribar a la resignació que ens depara el destí i per fer-ho es necessita l’autodomini. Per fer-ho cal viure sense esperança ni desesperació.
ELS ESCÈPTICS
Els escèptics s'adonaren que res no es pot conèixer amb certesa.
Avui en dia, escèptic vol dir: manca de confiança en les possibilitats humanes de coneixement.
Pirró d'Èlide fou el fundador de l'escola i el influenciador de diverses tendències escèptiques.
Segons els escèptics, només podem captar les aparences. L'ésser humà no pot afirmar ni negar res de cert a propòsit de la seva essència.
La desconfiança en el coneixement se sosté a partir de cinc raons:
- La relativitat de les opinions, que fa dubtar de cada principi.
- La necessitat de cercar fins a l'infinit si es vol trobar un primer principi que abasti tots els altres.
- La relativitat de les percepcions fa que cada humà emeti un judici diferent.
-El caràcter hipotètic de qualsevol premissa.
- La necessitat d'acceptar allò que precisament es pretén demostrar.
LES ESCOLES MORALS
La filosofia hel·lenistica neix a partir de les escoles socràtiques menors influïdes per socrates. Hi havia cineraics, cínics i megàrics. Despres de la conquesta de Alexandra calia buscar la pau, la sanaritat i el benestar per poder accedir al benestar. Això va fer que la filosofia es convertís en una pràctica.
L'hel·lenisme és pròpiament el fenòmen de difusió de l'esperit grec en l'ambit del món ariental. Aquesta difusió suposa la universialització d'aquesta cultura unida per l'idioma grec. Aquesta època de profundes transformacions socials està marada per laparició de les ESCOLES HEL·LENÍSTIQUES.