DEL RACIONALISME A L'EMPIRISME
Els dos corrents filosòfics s'ocupen del pensament, de les idees que genera la realitat. Es proposen investigar d'on surten les idees, el seu origen i d'on provenen.
Les principals diferències entre aquest dos corrents són les següents:
Mentre que el racionalisme parteix dels principis, l'empirisme parteix dels fets.
-El racionalisme prioritza l'intel·lecte i l'empirisme els sentits.
-Els racionalistes defensen les idees innates i els empiristes les rebutgen, defensen les idees adquirides.
-Els racionalistes prenen com a base el model deductiu i els empiristes l'inductiu.
-El racionalisme és religió, i l'empirisme irreligiós.
En la part de la ciència, la ciència moderna es configura com l'aliança entre l'empirisme i la matemàtica, i l'experiment és la base del coneixement científic modern.
HOBBES
Thomas Hobbes fou l'antecedent dels empiristes, i va ser influït per Plató, Aristòtil, Tucídides, Tàcit, Galileu, Maquiavel i Descartes.
Afirma que tot coneixement prové de l'experiència, i que tota realitat és material. Per a ell, les qualitats de la matèria són extensió i moviment.
Aquest filòsof és conegut sobretot per la seva filosofia política.
FILOSOFIA POLÍTICA
Segons Hobbes, l'home ha de transferir els seus drets a una persona sobirana, mitjançant un pacte, per aconseguir la seguretat. Així és com es passa de l'status nature a l'status civilis. Per tal de que l'home satisfasi millor les seves necessitats i aconsegueixi ordre i cooperació, es fa aquest pacte i es consitueixen en societat.
La seva teoria de l'estat és la concepció més típica de l'absolutisme, tot i que nega que l'estat depengui de les seves pròpies lleis. Per a ell, cada estat ha de tenir poder absolut.
LOCKE
John Locke fou l'impulsor de la democràcia i el liberalisme. La seva concepció política està en clara oposició a l'absolutisme. Parteix de dos principis per formular la seva política:
- Tots els homes són iguals per naturalesa.
- Cap home no té poder sobre un altre.
RACIONALISME
DESCARTES: màxim representant Racionalisme
La RAÓ és l’instrument + important per conèixer (la realitat)
El CONEIXEMENT té el seu origen en la RAÓ, més que en els sentits (que no són gaire fiables, i a vegades ens enganyen)
RAÓ= 1 SENTITS= 0
Els racionalistes creuen que tenim les idees innates (des del naixement, com per ex: la idea de “perfecció”)
El model de coneixement és el MATEMÀTIC: les MATEMÀTIQUES són clares i certes (no hi pot haver dubte, 2+2=4)
EMPIRISME
LOCKE: màxim representant Empirisme (NO estava d’acord amb Descartes)
Locke diu que els racionalistes seguien el camí equivocat que no portava enlloc.
Hem de inspeccionar el nostre intel·lecte, investigar els nostres LÍMITS (ex: no només puc aixecar 100 kg, no provaré d’aixecar-ne 200...). Saber el límit del nostre coneixement (a vegades volen saber coses que estan fora del nostre abast= hi ha coses que puc conèixer i altres que no)
Les idees NO són innates: les adquirim a través de l’EXPERIÈNCIAà les IDEES provenen sempre i únicament de l’EXPERIÈNCIA
Locke diu que NO és cert que hi hagi un consens universal sobre algunes idees, NO és cert que hi hagi uns principis morals innats (ex. El que en un poble o lloc es considera bo, en un altre lloc es pot considerar dolent)
Locke diu que la nostra MENT és com una PÀGINA EN BLANC en la que es va escrivint gràcies a l’experiència, i a partir d’aquí som capaços de PENSAR amb les idees que venen de l’experiència i crear idees noves o combinar-les.
Hi ha les IDEES SIMPLES (= idees rebudes passivament a través del contacte directe. Ex: “color vermell”) i les IDEES COMPLEXES (=combinació d’idees simples, és un conjunt d’elements, la nostra ment és activa. Ex: “edifici vermell”: vidres, finestres, teulada, color vermell...)
HUME
Filòsof anglès (1711 - 1776)
Hume és un dels filòsofs anglesos més importants i un
dels empiristes més importants. Va ser el màxim
exponent de l’empirisme britànic.
Teoria del coneixement: per ell, els materials bàsics del
coneixement són les percepcions.
PERCEPCIONS :- Impressions :més fortes, més vives.
N’hi ha de 2 classes: de impressions de
sensació (el que veiem, toquem, sentim...,
ho percebem pels sentits) i impressions de reflexió ( que van associades
a una idea, ex: quan sentim aversió per la idea de fred).
- IDEES à Imatges o còpies de les Impressions. Són els pensaments, els records d’aquestes impressions, són més dèbils. Les idees poden procedir de: la memòria (quan són el record d’impressions passades) o de la imaginació (combina i barreja les dades de la memòria i de les impressions). Les idees provenen sempre de les impressions = principi de la còpia = les idees sempre provenen de l’experiència, per tant, no existeixen les idees innates. Hume diu que una idea només serà vertadera si prové d’una impressió. Una idea vertadera només pot venir de les impressions, les quals marquen el límit al nostre coneixement.
La imaginació pot combinar les impressions de la manera que vulgui, però normalment segueix uns principis: lleis de l’Associació d’idees:
-llei de la semblança: quan intentem recordar un quadre que ja hem vist, la nostra ment s’intenta remuntar a la pintura original
-llei de la contigüitat: es desdobla: contigüitat espacial o local (ex: si ens parlen d’una habitació d’un pis, ens imaginarem l’habitació respecte a tot el pis, no podem imaginar-nos l’habitació en el buit) / contigüitat temporal (ex: si ens parlen d’un fet del passat, no ens l’imaginarem de forma aïllada, sinó que s’hi apareixen esdeveniments de la mateixa època)
-llei de la causa-efecte: és la quina produeix una connexió més forta en la nostra imaginació i la que més determina la nostra forma de pensar.