SÒCRATES
Filòsof grec (470 aC – 399 aC). A diferència dels presocràtics, el centre d’interès ja no és el cosmos, sinó que serà un interès antropològic, interès en l’home.
No va escriure mai res. Se’n sap alguna cosa gràcies als historiadors de l’època i pels diàlegs de Plató (filòsof que va ser deixeble seu). En els diàlegs de Plató s’hi recull el pensament de Sòcrates, i ens el presenta com un mite, com una persona sublim, excepcional. Sòcrates va tenir molta influència dins els cercles intel·lectual.
Respecte als sofistes...
Sòcrates és contemporani dels Sofistes però té una forma de pensament molt diferent que d’ells, els hi plantava cara i
obrí nous camins al pensament intel·lectual. Diu: “Coneix-te a tu mateix”
Atacava als Sofistes amb les seves mateixes armes (paraula, retòrica, dialèctica, oratòria), però ell no feia discursos ni cobrava pels seus ensenyaments, sinó que dialogava. Sòcrates es vol separar de la línia sofista perquè els principis de la 1a sofística eren moderats, però en la 2a sofística aquests principis es tornen intolerants. En poc temps els valors es canviaren radicalment, i Sòcrates diu que els valors aportats dels sofistes no són suficients i s’han de canviar perquè portin a un benestar.
Allò que preocupa a Sòcrates és trobar uns nous principis, uns nous valors perquè puguin integrar de nou a l’home dins la polis de manera solidària, perquè individus i societat puguin conjugar-se mútuament. Diu: “és primer cercar els interessos, la virtut i la saviesa de la polis que la personal”. Els antics principis que regien la societat (tabús, religió) ja no tenen sentit, i la fe en els déus disminueix. Sòcrates veu que les institucions de la seva polis no funcionen i que la moral d’Atenes es desfà. Diu: “Si no hi ha virtut, no hi ha justícia ni hi ha res”.
Sòcrates creu que s’han de recuperar els principis que ell diu que són imprescindibles per viure en societat ( justícia, bé, virtut, etc.), però per justificar-los ja no es recorre a la religió, sinó que s’han de defensar des del punt de vista de la RAÓ, són uns principis raonables i necessaris per la convivència. Pretén una racionalització de l’ètica. Diu que cal arribar a una definició del què sigui la justícia, què sigui el bé, i d’aquí poder ajudar als casos concrets. Diu que el CONEIXEMENT és la nostra més gran virtutd.
Segons Aristòtil, Sòcrates va ser un intel·lectual i una persona que es va dedicar a:
- Cercar definicions universals: definicions, conceptes universals i necessaris, per sobre dels elements particulars (que són fugissers). Les definicions universals es converteixen en un model regulatiu.
- Cercar raonaments inductius: per arribar a aquestes definicions universals s’hi arriba per mitjà d’un raonament inductiu, que té 2 vessants:
-Vessant positiva à a partir d’exemples concrets s’intenta treure una definició
-Vessant negativa à(o deducció) donar-se compte de que la definició o el significat del concepte mai es realitza plenament en els casos concrets.