MARC HISTÒRIC
El s. XVII fou de crisi per a Europa, època convulsiva i subjecta a canvis i tensions. Des del punt de vista polític, França lidera Europa i consolida la monarquia absolutista, on tots els poders passen a mans del monarca (Lluís XIV). El règim absolutista s’estendrà arreu excepte a Holanda i Anglaterra (republicanisme).
La monarquia absoluta consolida un model social estamental, on els individus es diferencien jurídicament entre privilegiats i no-privilegiats.
Davant el poder absolutista i la societat estamental es produeixen diverses reaccions en forma de revoltes (Anglaterra, Catalunya…).
A nivell religiós continuen les lluites que divideixen catòlics i protestants: Guerra dels Trenta Anys (1618-1648), mentre el Papa inicia una ofensiva a tots nivells per recuperar el catolicisme al continent.
Els conflictes i l’arribada de la pesta creen problemes econòmica, especialment en el comerç. Només Anglaterra i Holanda, amb monopolis en el comerç asiàtic, frueixen d’una economia saludable. Els primers bancs van nàixer allí en aquesta època.
Les contradiccions d’aquest segle (XVII) provoquen una inquietud renovada en els individus i un nou afany per la investigació: la ciència avença gràcies al Racionalisme i l’Empirisme.
La cultura reflectirà aquestes convulsions i s’expressarà en obres artístiques, literàries i musicals d’elevada complexitat i amants dels contrastos.
MARC CULTURAL
El Barroc és un estil artístic complexe, amb moltes varietats i diferents escenaris, però si destaca el d’Itàlia, bressol de l’estil.
Quan es parla del Barroc, hom parla d’un art extravagant, decadent, irracional,… però en veritat fou un art hereu del Renaixement i el seu successor (el gran mestre Michelangelo Buonarroti en for el precursor).
És un art del sentiment, de l’emoció davant del Renaixement, més racional o conceptual. La recerca de l’emotivitat situa el Barroc com un estil inquiet, inconformista i dinàmic.
L’arquitectura és el vehicle artístic predominant, però l’escultura i la pintura no s’hi subordinen. Per primer cop a la Història de l’Art, els tres vehicles es combinen i desapareix la frontera entre ells. És, a més, un estil que expressa un dels grans poders europeus de l’època: el poder de l’Església Catòlica, que seguia amb la seva ofensiva contrareformista a Europa. L’art que promovia el papat anava adreçat a convèncer el fidel del missatge religiós que la seva església propugnava i el Papa estava disposat a fer ús de tots els símbols que cagués per aconseguir aquesta fidelitat dels creients.
L’altre gran poder del segle XVII és l’absolutista i, el Barroc, ofereix als reis absolutistes l’oportunitat d’usar un llenguatge artístic espectacular, brillant, que corrobora el seu poder i en fa propaganda.
 |  |
|---|---|
 |  |
 |