Consistia bàsicament en el diàleg per arribar al coneixement i a les definicions. Aquest mètode tenia 2 moments clau:
1-IRONIA: Sòcrates interrogava. Es va crear molt enemics perquè va deixar molt malament a molta gent, a molts polítics. És un tipus d’interrogació irònica perquè fa quedar en evidència, fa que s’entri en contradicció. Quan una persona arriba a l’estat de veure que no sap lo suficient està predisposada a començar un camí de recerca.
- Pregunta – resposta
-“Només sé que no sé res”
- Es parteix de la IGNORÀNCIA
2- MAIÈUTICA: un cop Sòcrates ha fet prendre consciència a l’interlocutor què no sap i que cal buscar el saber, s´ha de continuar el diàleg, però ara no per posar-lo en evidència, sinó per ajudar-lo a reconstruir la seva definició. Exemple: diàleg per “donar llum” intel·lectual (aquest “donar llum” és una metàfora que ve del fet que la seva mare era comadrona i que ajudava a donar llum a les dones). És una investigació conjunta, ajudar als altres a que descobreixin la llum, arribin al saber, trobar la veritat i el bé.
OBJECTIU:
arribar a la Definició UNIVERSAL:
Sòcrates vol portar a l’interlocutor a l’objectiu, vol que arribi a unes definicions universals (o concepte universal) à permet significacions universals. Així ens podrem entendre (Exemple: La persona que conegui el bé farà el bé). És un intel·lectualisme moral, una ètica intel·lectual (l’ètica socràtica). Diu: “ningú actua malament sabent-ho”. És el Concepte universal (mètode científic) contra el Relativisme i Subjectivisme dels Sofistes